HOMILIA DIA DE NADAL 2020

25 de desembre

      Qui de nosaltres no s'ha deixat encortar per un cel estrellat? Aquells puntets distants, que pipellegen com si ens volguessin fer l'ullet, un ullet de llunyana complicitat, tan menuts a la nostra mirada, en realitat són estructures immenses, enormes; són màquines que passen el seu temps fusionant àtoms, que no paren de fer-ho mentre els dura la vida, molt més llarga que les nostres. Ho fan sense aturar-se, i, el que encara és molt més interessant, sense adonar-se'n. Elles a lo seu, i el resultat: un esclat de llum, una energia disforja, de tal manera que una sola de les seves fusions bastaria per enviar a la memòria del temps la nostra bolla del món. No són a la nostra mesura, les estrelles. Ens depassen tant! Només en la distància podem contemplar-les sense por de ser destruïts, fixem-nos-hi, per la seva bellesa. Déu va quedar molt content quan va haver fet els estels. I veié que li havien sortit tan bells, d'una bellesa esclatant, fora mida. I veié que no li fallaven mai en el lloc que els havia designat en la seva il·lusió de crear un món bo, que cridàs l'atenció per la seva magnificència. Però quan hagué també creat la humanitat, les coses no li sortiren tan bé i estorat se'n temé que no li quedava més remei que cercar la manera de reconduir les coses, si volia que el paradís no es perdés definitivament en el somni. I una i una altra vegada pensava com fer-ho. Ho intentà també una i una altra vegada. I aprengué una lliçó aspra: la seva veu, com els estels de prop, era massa veu per a les pobres i petites orelles d'aquells que ell volia salvar. I hagué de passar el glop de sentir com els seus fills d'Israel deien a Moisès: "parla'ns tu, perquè la veu del Senyor ens eixorda". I seguí cercant, amb la seva divina omnipotència, que vol dir infinita paciència. I se n'adonà que nosaltres els seus fills, per fer nostra la bellesa dels estels, les fèiem de cartó, de paper, de pedra, de fusta; més petites o més grans, les penjàvem a ca nostra, talment com han fet els nostres escolans com cada any enguany en penjar les neules: mirau-les! Milers d'estels que baixen del punt més alt de la nostra Seu, garrides, perfectes, insinuants, bellugadisses; tan precioses! Fa sols un moment, la nostra rosassa major les besava amb tots els seus colors i esdevenien per a nosaltres una dansa perfecta sobre els nostres caps. Nosaltres, se n'adonà Déu, perquè les estrelles no ens matin en el seu excés, les transformàvem a la nostra mesura en un gest creador com el seu. A la nostra mesura: més petites, més menudes, més nostrades. I Déu aprengué la lliçó. I digué: jo, l'Amo dels Estels, vull poder també estar a les seves cases, deixar-me acaronar per les seves mans d'homes i dones, vull ballar la seva música, no la meva, que a mi ja m'està bé, però per a ells, és massa. I parlant parlant en el sí de la Trinitat Santa, un bon dia, enamorat d'una al·lota de les nostres, decidí, Ell, l'Amo dels Estels, fer-se neula, fer-se estel de Nadal, fer-se a la nostra mesura. I fou el miracle de tots els miracles, que posà la pedra definitiva per a la immensa catedral de la nova creació. I fou Jesús a Betlem. A la nostra mesura. Un dels nostres. Petit i menut com és petita i menuda la nostra humanitat. Immens i grandiós, com és immensa i grandiosa la nostra humanitat, gràcies a Ell. En el cor de la més pregona misèria: la dels qui no el volgueren a ca seva i s'hagué d'agombolar al casal dels pobres per trobar un ròdol. Perquè així havia de ser: un estel tan petit que sense deixar de ser estel, grandiós i bellíssim, fos tant al nostre abast que enriquís amb la seva llum sense fer-nos mal, la nostra poquedat. I ens alegràs la vida, com les neules ens alegren cada any i ens ensenyàs a ballar la dansa eterna de la llum que del paper i del cartó en fa misteri. Vet aquí el somni: allò que no cap en la immensitat, perquè és sempre més gran; però que es troba a gust en allò que és més petit, això és Déu. Vet aquí el miracle del Betlem. I aquest pot ser també el nostre miracle: adorem el Senyor, deixem-nos captivar per la seva bellesa, facem-ne el nostre Déu per sempre. I que la seva pau sigui avui l'estel que fusiona en un sol sentiment d'amor tota l'energia de la nostra humanitat.

DIRECCIÓ
Plaça de la Almoina S/N
07001 Palma de Mallorca
Illes Balears. Espanya

XARXES SOCIALS
@catedralmca
Facebook Twitter Istagram Youtube

CONTACTE
Per a qualsevol dubte, crida'ns
971 71 31 33

Copyright © 2021 Catedral de Mallorca. Tots els drets reservats.