La història constructiva de la finalització de la Catedral (1570-1630)

El passat 1 de juny es va celebrar en la Catedral de Mallorca la conferència “La història constructiva de la finalització de la Catedral de Mallorca (1570-1630)” a càrrec del Dr. Miquel Ballester Julià, i organitzada por la Catedral de Mallorca col·laboració con la Càtedra Seu de Mallorca. L'acte va ser presentat i moderada por D. Teodor Suau, president degà del Cabildo Catedral, comptant també con la presència de la Coordinadora Científic Tècnica de la Catedral, Dra. Mercè Gambús.

El Dr. Miquel Ballester Julià (Campos, 1969) és membre del Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós i professor associat del Departament d'Enginyeria Industrial i Construcció de la Universitat de les Illes Balears. També és arquitecte tècnic municipal de l'Ajuntament de Campos. L'any passat 2018, Miquel Ballester es va doctorar en la UIB amb la tesi doctoral “Evolució constructiva de la Catedral de Mallorca. Història, tècniques i materials en els llibres de fàbrica (1570-1630)”, dirigida per la pròpia Dra. Mercè Gambús.

L'obra és el resultat de la recerca feta per l'autor en el marc de la seva tesi doctoral i en el context de l'activitat investigadora del Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós de la UIB. Suposa treure a la llum, per primera vegada, una lectura integral de la complexitat del procés de construcció de la Catedral de Mallorca a partir d'una visió tècnic-material del conjunt de l'edifici i de l'aportació de documentació històrica inèdita.

Durant la conferència, Ballester va explicar la història i curiositats constructives de l'última fase executada de l'edificació de la Catedral (entre els anys 1570 i 1630), que es correspon a un quaranta per cent de la superfície del temple. Això és, des dels portals laterals fins al portal major, és a dir, els quatre últims trams de les tres naus i algunes capelles laterals.

Entre les curiositats i aportacions inèdites explicades durant la conferència, cal destacar en primer lloc les dates d'inici i finalització de les obres de construcció, avançades al S. XIII, gairebé mig segle abans del que es creia i la terminació, retardada fins a l'any 1630. Una altra de les curiositats té a veure amb els materials usats durant aquesta última fase. Al principi, les matèries primeres utilitzades es transportaven per mar, però a causa de la creixent pirateria, es va decidir optar pel transport terrestre.

Els materials provenien de diferents punts de l'illa: part del marès utilitzat s'obtenia en Fontsanta, al costat de Son Dureta, per a elaborar el sòl, arribava de Felanitx o per a les columnes, de Llucmajor.

Com succeïa en aquesta mena de construcció, eren moltes les persones i famílies que decideixen aportar recursos per a ajudar al fet que les obres continuaran. Però cadascun aportava el que podia, i després s'han trobat que depenent de qui i quant aporta, els materials i acabats eren molt dispars, i si ja des d'un principi l'edificació era deficitària, ja que amb les ampliacions al llarg dels anys, no se segueixen les idees inicials, això no ajudava massa al fet que la cosa millorés.

Aquestes són diverses  anècdotes que es van contar al llarg de la conferència, algunes de les quals, són presents en el llibre i altres inèdites. A més de la presentació, el Dr. Ballester, va realitzar una donació d'un dels plans de la façana del portal major, que va estar exposada durant la celebració de l'esdeveniment.

Vols formar part de l’Escolania dels Vermells?

L'escolania neix en el segle XIV i des de llavors ha tingut diverses fases. L'última etapa va començar al desembre de l'any 2000. Va ser una iniciativa del Cabildo de la Catedral de Mallorca, a partir de la proposta del Canonge Mn. Sebastià Arrom i Coll i sota la direcció d'Antoni J. Salvà.

Al llarg d'aquestes dues dècades, “Els Vermells de la Seu” han portat les seves veus angelicals per tota Mallorca, així com per fora de l'illa, participant en trobades corals i festivals internacionals.

Actualment, l'escolania està formada per 15 cantors (entre 9 i 15 anys), dirigits sota la batuta de la directora Pilar Noguera i acompanyats per l'organista Bartomeu Mut. Participen en l'Eucaristia dominical una vegada cada mes i en qualsevol altra activitat que es proposi.

Direcció

Pilar Noguera Bosch va néixer en 1965 a Esporles, on actualment resideix. Va dur a terme els seus estudis musicals en el Conservatori Professional de Música i Dansa de Palma, on va obtenir el Títol de Grau Professional de Música amb l'especialitat de Cant en 2006 i el Títol de Grau Mitjà de Piano el 2007.

La seva formació musical la completen els cursos de Cant, Tecnica Vocal, Direcció Coral i Pedagogia Musical a Barcelona (Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i Caixaforum) i a Palma (Universitat de les Illes Balears). Com a cantant, ha estat membre de la Coral Universitat de les Illes Balears i del Cor d'Esporles. Continua col·laborant com a cantant en projectes musicals diversos. És organitzadora dels Tallers de Gospel impartits per Moisès Sala i Deprius, que es fan anualment a Esporles.

Durant el curs 2019-2020, va ser professora del Conservatori de Mallorca impartint "Idiomes aplicats al cant". Actualment és directora de la Coral de l'Hospital Universitari de Son Espases, del Cor de Majors de la Universitat de les Illes Balears, de les Corals de Valldemossa, del Cor Parroquial de l'Església de Sant Pere d'Esporles, i de la coral Dones amb Cor. Membre de la delegació litúrgica i responsable de cant litúrgic de Bisbat.

Activitats

L'Escolania duu a terme dos assajos per setmana. D'una banda, s'imparteix de forma més individualitzada, la tècnica vocal per al perfeccionament musical i per l'altre, es dedica la segona sessió a l'assaig col·lectiu en la Seu de Mallorca. L'activitat musical del cor, ajuda a millorar positivament el desenvolupament físic i social tant a nivell personal com de grup de cada cantor.

Vols formar part de l'Escolania?

Si t'apassiona la música i sobretot t'agrada cantar, llavors ara tens l'oportunitat de formar part del cor de la Catedral de Mallorca. A més de cantar en un lloc tan emblemàtic com la Seu, tindràs la sort de visitar altres llocs de l'illa i viatjar a altres països juntament amb els teus amics i la teva família.

Tradició, dedicació i cohesió són alguns dels valors que comparteixen “Els vermells de la Seu”. Perquè no sols es tracta de cantar, sinó d'aprendre i viure una experiència única en la vida, d'aconseguir la formació d'un equip humà, on tots els integrants us sentiu valorats i amb la consciència de pertànyer a un projecte comú.

Ara és el moment, parleu en família i contacteu amb nosaltres a través de l'adreça de correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.  o mitjançant el telèfon 971 713 133 i concertam una cita.

Saps quin és l'origen del Corpus Christi

El Corpus Christi o Solemnitat del Cos i la Sang de Crist, és una festa de l'església catòlica destinada a celebrar la presència de Crist en l'Eucaristia. Es tracta de recordar la institució de l'eucaristia, que va tenir lloc el Dijous Sant, durant l'últim sopar. En la majoria de les diòcesis, les celebracions del Corpus Christi inclouen processons als carrers i llocs públics en les quals, el cos de Crist, és exhibit i acompanyat per els fidels.

Origen del Corpus Christi

Els inicis d'aquesta festivitat es remunten a principis del segle XIII, quan en 1208 la religiosa Juliana de Cornillon, priora en el Monestir de Mont Cornillon, Lieja (Bèlgica), promou la idea de celebrar una festivitat en honor al Cos i la Sang de Crist present en l'Eucaristia. Així va ser com el director espiritual de la santa, el canonge John de Lausana, secundat per nombrosos teòlegs, van fer la petició al bisbe, Roberto de Thorete, per a celebrar la festa en honor al Corpus Christi.

L'any 1263, mentre un sacerdot celebrava missa a l'església de la localitat de Bolsena (Itàlia), en trencar l'hòstia consagrada va brollar sang, segons la tradició. Aquest fet, molt difós i celebrat, va donar un impuls definitiu a l'establiment com a festa litúrgica del Corpus Christi. Va ser instituïda el 8 de setembre de 1264 pel Papa Urbà IV, mitjançant la butlla Transiturus de hoc mundo. Després, segons alguns biògrafs, va encarregar un ofici (la litúrgia de les hores) a Sant Bonaventura i a Sant Tomàs d'Aquino.

En el Concili de Vienne de 1311, Climent V donarà les normes per a regular el festeig processional a l'interior dels temples. Serà l'any 1447, quan el papa Nicolás V surt processionalment amb l'hòstia Santa pels carrers de Roma.

Processons del Corpus Christi

“Com a celebració peculiar d'aquesta solemnitat està la processó nascuda de la pietat de l'Església; en ella el poble cristià, portant l'eucaristia, recorre els carrers amb un ritu solemne, amb cants i oracions, i així rendeix públic testimoniatge de fe i pietat cap a aquest sagrament.” (Nº 386 del Ceremonial de los Obispos).

A Espanya el Corpus Christi es celebra en totes les diòcesis, encara que especialment famoses són les festes a Toledo (des de 1342), declarada d'Interès Turístic Internacional, i la de Granada (des de fa més de 500 anys).

A Palma, la festivitat es celebra a la Seu de Mallorca. La cerimònia religiosa comença amb el Santíssim Sagrament i el cant de les Vespres, seguit de la Santa Missa. Després, comença la processó del Corpus Christi acompanyada d'una banda de música.

La celebració comença i acaba en la mateixa catedral, però passa pels carrers del barri antic de Palma. En l'entrada principal de la Catedral i en la Plaça Cort, els voluntaris preparen una preciosa catifa de flors.

Celebració del Corpus Christi

El pròxim 06 de juny, la comunitat catòlica celebrarà una de les festivitats més solemnes dins de la seva litúrgia, el “Corpus Christi”.

La Catedral de Mallorca acollirà aquest diumenge aquesta celebració, que es viu amb gran devoció per tots els mallorquins, començarà a les 17.10 h amb l'exposició del Santíssim, posteriorment tindrà lloc a les 17.15 h el cant de Vespres i finalment, a les 18.00 h l'Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull.

Per motius de prevenció sanitària, enguany la processó se celebrarà a l'interior del temple, en lloc que la Custòdia i la Lledània recorrin els carrers del barri antic de Palma, com se solia fer tradicionalment.

La comitiva portarà el Santíssim acompanyat pels canonges i els preveres concelebrantes. La Custodia Major, la portarà la Cofradia Penitents de Santiago, i la Lledània i les insígnies de la Seu (Tintinábulo i Conopeo) estaran exposats en l'altar major però no processionaran. A més, els fidels hauran de seguir la processó des del seu respectiu banc senyalitzat.

Mantenint la distància de seguretat i complint amb la normativa vigent, el temple tindrà capacitat per a acollir al 50% de l'aforament. Així mateix, la Catedral posarà a la disposició de tots els feligresos la retransmissió en directe del Corpus Christi, a través de la nostra pàgina web i xarxes socials.

La història constructiva de la finalització de la Catedral 1570-1630

El pròxim 01 de juny a les 19.00 h, la Catedral en col·laboració amb la Càtedra Seu de Mallorca, organitza una conferència a càrrec del Dr. Miquel Ballester sobre la història constructiva de la finalització de la Catedral de Mallorca. 1570-1630.

Quan es va donar per acabades les obres de la Catedral fins a la meitat aproximadament de l'actual edifici (finals del s. XV, principis del XVI), el projecte constructiu, no va quedar completament aturat, sinó rellentit a causa de les inversions en mobiliari al nou espai litúrgic recentment creat. La segona gran fase constructiva que restava per executar, durant quasi un segle, va ser lenta però continuada. En la seva primera etapa es definí la resta del perímetre del nou espai a edificar, es començar la façana, s'acabaren les capelles laterals i es va preparar l'eliminació definitiva de l'antiga Clastra. Amb l'arribada del Bisbe Joan Vich i Manrique de Lara, es va donar un impuls important a les obres, començant la segona i definitiva etapa de la segona fase per concloure la caixa i buc de l'actual edifici i deixar també enllestida l'efímera façana antiga. Tot aquest apassionant període constructiu va quedar enregistrat a efectes majoritàriament econòmics als corresponents Llibres de Fàbrica. Dels disgregats capítols d'aquests magnífics documents registrals, se n'han extret valuoses dades que, un cop ordenades, confrontades i degudament analitzades, han servit per a la transcripció de l'evolució de les obres del darrer període constructiu de la Catedral.

Pàgina 1 de 11

DIRECCIÓ
Plaça de la Almoina S/N
07001 Palma de Mallorca
Illes Balears. Espanya

XARXES SOCIALS
@catedralmca
Facebook Twitter Istagram Youtube

CONTACTE
Per a qualsevol dubte, crida'ns
971 71 31 33

Copyright © 2021 Catedral de Mallorca. Tots els drets reservats.