POT TENIR ALGUN SENTIT EL SOFRIMENT HUMÀ?

 

 Francesc Ramis

 

Quan obrim els diaris i constatem el dolor que assola algunes nacions de l’Àfrica, quedem esglaiats. El patiment que les destrueix no es produït per atzar ni perquè Déu ho enviï. Neix de la injustícia, de l’afany de poder d’uns pobles per sobre d’altres. Ens sorprenen les notícies d’accidents i malalties. Tampoc es produeixen per casualitat, ni perquè Déu les enviï; són la conseqüència de la pròpia limitació de la natura humana. El cristià té l’obligació de combatre les causes del patiment que neix de la injustícia i ha d’acceptar el que procedeix de la limitació de la natura. Amb respecte a això darrer, té el deure de mitigar-ho amb la participació en el desenvolupament cientificotècnic i amb la pràctica de la solidaritat. Externament, les coses són així, però, espiritualment, podem trobar algun sentit al patiment? Ara bé, ha de quedar clar que el que omple la vida de sentit no és el dolor o el sofriment, sinó l’amor i la tendresa.

 

Els cristians creiem en l’encarnació del Fill de Déu (Ju 1,14). L’Evangeli ensenya que Jesús ha estat més humà en aquells moments en què més ha patit. Durant la passió, l’Evangeli el presenta en la seva faceta més humana. Pilat, davant Jesús assotat i coronat d’espines, diu: “Vet aquí l’home” (Ju 19,5). Jesús pateix injustament, però transforma el dolor en amor en favor de tots; és a dir, el que omple de sentit la vida de Jesús és l’amor, encara que per a poder estimar hagi hagut de sofrir. Utilitzant una metàfora, diríem que el patiment, conseqüència de l’afany del Senyor per estimar l’ésser humà sense mesura, concedeix a Déu l’oportunitat de fer-se plenament humà; l’ocasió de convertir el seu amor diví en amor humà.

 

Sant Pau diu: “Ara estic feliç de patir per vosaltres, i per part meva complet a la meva carn el que li falta a la passió de Crist” (Col 1,24). Què vol dir? L’apòstol pateix injustament, però afirma que aquest dolor, nascut de l’amor per la comunitat cristiana, és precisament allò que el fa “sentir com Jesús”. El sofriment, nascut de l’amor i la tendresa per l’Església i la humanitat sencera, representa per a Pau “l’ocasió” de sentir-se com Jesús a la passió, quan el Senyor manifestà amb major intensitat el seu amor per l’ésser humà. El patir, sorgit de l’amor, donà a Pau l’oportunitat de convertir el seu amor humà en diví.

 

El sofriment és un misteri, però no perquè sigui quelcom inexplicable; sinó perquè en ell es troben les dues “ocasions”: “l’ocasió” de Déu per a sentir-se plenament humà, i “l’ocasió” de l’home per a sentir-se com Jesús, quan a la creu morí per amor al món. En el sofriment, l’home pot experimentar com patí Jesús per nosaltres per a estimar-nos; i Jesús, patint per amor, pogué experimentar com pateix l’home que necessita ser estimat. El sofriment és dur, però és misteri; és un moment privilegiat per a l’encontre personal entre Déu i l’home.

Pàgina 1 de 22

DIRECCIÓ
Plaça de la Almoina S/N
07001 Palma de Mallorca
Illes Balears. Espanya

XARXES SOCIALS
@catedralmca
Facebook Twitter Istagram Youtube

CONTACTE
Per a qualsevol dubte, crida'ns
971 71 31 33

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Copyright © 2020 Catedral de Mallorca. Tots els drets reservats.