Pagès i pagesa
Joan Bauza
El poble senzill fou molt rellevant en el finança-ment de les obres de la Seu durant els 300 anys que durà l’edificació, a través de les col·lectes organitzades per la Confraria de Nostra Dona Santa Maria i pels «baciners de la Seu» a las cinc parròquies que hi havia a Ciutat i les de la Part Forana. També hi va haver llegats testamentaris, i donatius a partir de la venda de joies. A l’Arxiu romanen registrades aportacions com la de «Na Simona de la peschateria» que donava la desena part dels guanys obtinguts en el seu negoci de peix, o com la del pagès de Muro que donà una somera.
La pietat popular ha estat expressada històricament a través dels anomenats exvots. Destaca el d’una taula de Nostra Dona de la Misericòrdia en la que es contempla un ample mantell de misericòrdia maternal sobre els seus fills, i l’exvot de la Trinitat de grans dimensions; el primer es relaciona amb la inundació patida a Palma l’any 1403 i el segon, amb les revoltes socials de les Germanies entre 1521-1523.
Molts d’ells i d’elles devien anar vestits de manera semblant als que figuren en el vitrall. És just i saludable recordar aquestes persones, tant com aixecar per a elles una pregària piadosa i agraïda.
