Tam-Tam

Serà degut al meu gust per l’exotisme o serà degut a la meva consideració pel Tercer Món? M’agrada l’instrument, m’agrada el so, i m’agrada el qui el fa sonar. És el tam-tam l’instrument, i és entre negres que es fa sonar. Bé es troba dins la Seu la teringa innombrable de músics, amb els seus instruments a la mà. N‘hi ha molts d’àngels músics, a fora en pedra, i dins la Seu en fusta o pintura; entre ells, n’hi ha amb bandúrries i guitarres, amb trompetes i violes, botzines i flabiols. Aquí és el tam-tam, tambor africà de grans dimensions que s’empra com instrument musical i vehicle de transmissió de missatges.

La representació es troba a un vitrall de la capella Reial, el quart de la nau de la part de l’evangeli, dedicat als Sants Màrtirs. En ell, es troba la figura del que tingué casa a Palma, Ramon Llull, i també el que n’és patró de la ciutat, Sant Sebastià. El vitrall incorpora Sant Carles Lwanga, màrtir d’Uganda, i altres dos companys màrtirs. Als seus peus, fitoram el tam-tam, al que la llum filtrada del Mediterrani li atorga una rellevància especial.

És l’ocasió per aixecar una pregària d’agraïment per la contribució a l’església universal per part de les esglésies germanes d’Àfrica.