Una vegada, algú em va dir aquesta frase que va quedar en mi profundament gravada: “On abunda el silenci abunden els sentiments”.

El silenci, la solitud volguda, és una font inesgotable de sentiments.

En el silenci podem conrear els més delicats sentiments de bondat i generositat.

Sense silenci, els sentiments no afloren i ens sentim perduts i dispersos en la vida.

Sense silenci, no podem aprofundir en nosaltres mateixos i caminem distrets pel món, sense un rumb fix i clar.

Sense silenci, podem pensar, però no aconseguim sentir.

Sense silenci, la mediocritat i vulgaritat ens envaeixen.

Sense silenci, la fondària d'esperit no se sent.

Sense silenci, passem per la vida, però no la vivim intensament.

El silenci ens fa créixer i madurar com a persones.

Article 473 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora dia 27 de maig de 2021, dijous, pàg. 32.